flaneuse

2003-06-15T12:21:00.000-07:00

Mudances i decoració d'interiors.

Ara tinc dues cases i tres adreces.
He agafat un apartament a casa d'algú que m'ha embruixat i hi hem traslladat alguns dels meus mobles. La casa és gran i molt acollidora i per fer-m'hi sentir més còmoda m'ha donat una porta independent.
En els pròxims dies pintaré les parets, buscaré mobles nous i tancaré la casa vella.
De moment no sé massa on tinc les coses, carrego el raspall de dents amunt i avall i una llibreta per no perdre'm detall.

Per cert, els comentaris ja s'han traslladat i estan més amples al nou apartament.

2003-06-15T05:31:00.000-07:00

Camino carrer avall.
Una petita colla de nens juguen a pilota en una calorosa nit d'estiu mentre els pares respectius prenen una cervesa en una terrassa.
El marrec més petit estampa la pilota contra la preciosa ortodoncia de la única nena del grup.
-Ja l'has fet plorar! -diu el nen més gran.
No diu: "ja li has fet mal", diu: "ja l'has fet plorar!" preveient el que això comportarà si ella segueix plorant i algun pare deixa la cervesa i s'acosta a veure què ha passat.
Jo segueixo carrer avall amb un fort dolor a les dents.

2003-06-14T11:03:00.000-07:00

Vous êtes ce que vous êtes et ça m'enchante.

Silence, et puis

Venez vite.
Vite, donnez-moi un peu de votre force.
Venez dans mon visage.

"C'est tout". M.Duras.

2003-06-11T22:53:00.000-07:00

Touch Paper Once

Ho escric en un post-it groc i l'enganxo a la CPU del meu ordinador el primer dia. És la base de la meva feina, per fer que no s'acumulin els papers sobre la meva taula. Els rebo, faig el que s'ha de fer i ho arxivo o passo al següent estament.

Però resulta que a l'administració pública no tothom creu en aquesta màxima i deixa que els papers s'acumulin dins de gruixuts porta-firmes o es perdin entre molts d'altres.

Kafka se'n faria creus que en un món tecnològicament tan avançat encara estiguem vivint cada dia El Procés.

2003-06-05T22:53:00.000-07:00

Des de fa uns mesos treballo en un lloc on es fa teatre (no és una ironia: es dediquen a les arts de l'espectacle). Però des de que treballo allà no havia anat més al teatre. Sortia de la feina amb tantes coses al cap que no podia pensar en dedicar el meu temps d'oci al mateix.

Ahir vaig estar a l'estrena d'un espectacle en el qual he col laborat en la producció i vaig poder reconciliar-me amb el plaer de veure teatre.

"Lady in the dark", un musical de Moss Hart, Ira Gershwin i Kurt Weil. Direcció de Josep Mª Mestres. Teatre Ovidi Montllor. Divendres 6 i dissabte 7 de juny a les 21 h. Diumenge 8 de juny a les 19h.
Entrada gratuïta, condicionada a l'aforament de la sala. Taquilla oberta dues hores abans de l'espectacle.

2003-06-04T14:11:00.000-07:00

Resituem-nos...

Flaneur: But who exactly is the flâneur, what does he do? The flâneur is a middle class, bourgeois man who strolls through 19th Century Parisian streets, preferably in places with big crowds and 'things' to see; for example shopping arcades that began to appear in Paris at around 1850. The flâneur is a man of the crowd; he observes people, things and happenings. He is always searching for the Other, the things which will occupy his gaze and thus complete his otherwise incomplete identity. His gaze of objects satisfies his desire; it provides the meaning to his life. The flâneur has a special relationship with two particular types of objects: people and commodities. He turns both into a fetish. He observes them, he dives into them; he is the spectator of the Other. (Steffen G. Bohm)

2003-06-03T14:05:00.001-07:00

de Rafael Navarro

Aquesta imatge és de l'any en que jo vaig néixer. Ha estat el meu fons de pantalla durant molt de temps, però ara em sembla que necessito estirar les cames i sortir de la placenta del negatiu.

2003-05-31T01:07:00.000-07:00

"Aguardad- ¡soy una persona que se está organizando!
Peter Handke. Historia del lápiz. Vida y escritura.

Però estic massa impacient, vull actualitzar constantment aquesta pàgina. Fa pena veure-la masses hores igual.

2003-05-28T22:31:00.000-07:00

Seca. Buida. Esgotada.
El son no em serveix per descansar. M'aixeco tensa i cansada.
Un virus se m'h ficat a l'estómac i em paralitza.
He de pensar cap a on vull dirigir aquesta pàgina. He de saber qui és flaneuse que no sóc jo.
Em deixo uns dies de reflexió.

2003-05-25T02:12:00.000-07:00

He anat a veure l'exposició de Spencer Tunick a la Virreina, i he reconegut a la única noia de Barcelona que apareix nua en tota l'exposició.
Barcelona em demostra cada vegada més que els cercles són terriblement petits.
Al final de l'exposició hi ha una sala amb un ordinador perquè t'apuntis voluntàriament a participar en la sessió fotogràfica que Tunick farà a Barcelona el 8 de juny, també pots fer-ho en línia. Tothom queda una mica tallat i passa ràpid la cortina de vellut negre que tanca la sala següent. Allà s'hi projecta un vídeo amb el making-off de la sessió feta a Buenos Aires. Després de veure el vídeo, s'acaben els complexos i donen veritables ganes de participar-hi, de fondre's en una massa de cossos nus i anònims. Sobretot ara, que al nostre petit poble amb vocació cosmopolita és cada vegada més difícil aquest anonimat.
Encara, però, voldria trobar algú conegut que m'hi acompanyés!
Quina barreja de sensacions: pudor, desig d'anonimat, necessitat de trencar tabús propis i col lectius....

2003-05-23T14:14:00.000-07:00

reflexada a la porta del forn

2003-05-21T10:45:00.000-07:00

Ja poden anar prohibint més coses. Cada cop es posen més en evidència.
Nosaltres insistim:

I segur que ho recordem el dia 25.

2003-05-20T13:30:00.000-07:00

El Patrimoni Cultural de l'Iraq.

A Iraq's Lost Heritage mantenen una base de dades amb tota la informació possible sobre el patrimoni documentat a l'Iraq per tal de poder identificar tots els objectes que de ben segur començaran a aparèixer de manera il legal en el mercat de l'art i les antiguitats.

2003-05-18T01:30:00.000-07:00

Ja he penjat aquell conte de Calvino del soldat i la vídua en un tren.

2003-05-17T03:23:00.000-07:00

Pels que no sabeu com heu arribat fins aquí, ni què és un blog, ni com funciona tot plegat...
Entre uns quants autors s'ha posat en marxa la iniciativa Blogosfera.org, un grup de treball per publicar un llibre sobre el tema.
S'hi estan recollint aportacions interessants sobre el món de les bitàcores i queda clar que un Blog no és només una pàgina "com un diari personal".

2003-05-16T23:27:00.000-07:00

Saint-Exupery's "The Little Prince" Quiz

A través de Itzpapalotl, que hi arriba per La Mentira, jo també he fet el test del Petit Príncep i m'agrada el que m'ha dit:

2003-05-15T06:43:00.000-07:00

La Plataforma contra la guerra a Catalunya ha convocat una casserolada pel dia 24 de maig ( jornada de reflexió), a les 22 h.

Com que encara falten alguns dies, voldríem que es fes ara el màxim de difusió possible, i que si pot ser es realitzés a nivell estatal. Per aquest motiu us agrairíem que ho féssiu arribar a tots els vostres contactes, també a nivell estatal, a través de col.lectius, organitzacions o per la xarxa.

L'objectiu és que, en votar, ningú no oblidi la guerra ni aquells que ens hi han dut. Evidentment, seguim exigint la dimissió d'Aznar i denunciant l'ocupació de l'Irak.

Igualment, la propera manifestació massiva està convocada pel dia 1 de juny a les 18h, coincidint amb la inauguració de la cimera del G8 a Évian.

UN MÓN SENSE GUERRES ÉS POSSIBLE!

2003-05-11T02:01:00.000-07:00

Com un pop en un garatge...

per algú que a part de l'office a nivell bàsic no havia tocat masses ordinadors com jo, una cosa és arribar fins a Blogger i creure's capaç de publicar un blog. Fins i tot informar-se una mica, aprendre quatre nocions bàsiques d'html i retocar el codi del template...

Però molt alegrament vaig matricular-me a Tècniques d'Edició Electrònica a la UOC i el proper divendres he de presentar la part virtual de l'examen sobre l'Evolució dels Llenguatges de Marcatge. Buf!

Si algú coneix bons recursos sobre el tema, s'agrairà tota l'ajuda que es pugui....

2003-05-07T11:57:00.000-07:00

Que corri el rumor (té una font bastant sòlida):

s'està organitzant a Barcelona un Festival de Cinema a l'Aire Lliure per aquest estiu, de l'estil del que els francesos fa temps que gaudeixen a París.
Estigueu atents perquè la cosa promet estar molt i molt bé.
Potser ens podriem trobar tots estirats en tumbones veient bones pel lícules.

2003-05-05T13:42:00.000-07:00

En Tolbier i l'Atenea-Nike han fet possible el "mirror" en castellà de la web de BC: Bookcrossing-Spain
Ara ja no hi ha excusa, qui no sap anglès també pot entendre com funciona això de crear la biblioteca ambulant més gran del món.

2003-05-05T11:52:00.000-07:00

Un els jocs recurrents quan era petita era crear clubs.
Més o menys cada any algú formava un club secret del qual havies d'aconseguir que et fessin el carnet i et passesin els missatges codificats per saber on trobar-te amb els altres i dir la contrasenya.
Després, de més gran l'ansiat carnet del club es va convertir en les targetes VIP per entrar als locals sense pagar ni fer cues.
I després les targetes de crèdit, del caprabo, del corte inglés, de l'ikea, de zara, de la benzina, el carnet del coc, els turis....
I un munt de noms secrets i passwords per accedir a milers de ciber-serveis.

Ara recupero allò de fer un club amb els amics, mig secret, només a veus, amb un codi per accedir i moltes ganes de compartir-ho.

2003-05-01T01:49:00.000-07:00

Tinc una pila enorme de noveles negres per alliberar.
La meva mare ha començat a buidar els seves estanteries, i tot i que pensava donar-los a la biblioteca de la presó Model amb el gènere policíac ha tingut certs escrúpols.

2003-04-30T12:25:00.000-07:00

I més contes:
val la pena passejar per les seccions infantils de les llibreries i buscar els llibres d'editorials com kókinos o kalandraka, que tenen un bon catàleg de contes il lustrats.
Avui us recomano: La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap de Werner Holzwarth (ed. kalandraka: en català i també en castellà, gallec, euskera i portuguès).

2003-04-30T11:16:00.000-07:00

A través de l'egoexmachina he trobat una història molt bonica d'un elefant que volia volar.

2003-04-30T06:48:00.000-07:00

Sobre El Club de Azotacalles:

"vaya, esto se está quedando muerto antes de nacer.
Voy a intentar trabajar un poquito en ello estos días, a ver si alguien más se anima a darle vida al club."

Actualització: ja li he rentat una mica la cara a la seu del Club, animeu-vos a explicar allò que les passejades per la cotidianitat us suggereixen.

2003-04-25T23:10:00.000-07:00

Anava a enganxar un retall de diari al meu moleskine i he pensat que seria més fàcil enganxar-lo aquí.
(Se'm fa difícil diferenciar encara on van unes coses i on les altres!)

Bookcrossing.com fomenta el intercambio de libros por la Red
El sitio promueve que se dejen libros en lugares públicos para que otras personas los recojan y crezca la comunidad

ISABEL OBIOLS

¿Qué hacer cuando la estantería de casa está al límite de su capacidad? Hay muchas opciones; una de ellas la ofrece Bookcrossing.com, una comunidad de intercambio de libros creada hace dos años en Estados Unidos. Poco a poco, la idea ha ido esparciéndose por el mundo. En España hay cerca de 250 suscriptores. Aunque según la prueba realizada por Ciberpaís, el sistema -que tiene una adictiva dosis de misterio- necesita muchos más para ser realmente operativo.

Bookcrossing, explica Phillip O'Reilly, uno de sus responsables, fue creada por Ron Hornbaker a imagen y semejanza de PhotoTag.com, una red de intercambio de máquinas fotográficas que es asimismo un gran banco de imágenes. O'Reilly sabe que Bookcrossing sólo puede funcionar si sus usuarios participan: "Cuantos más libros en circulación, el intercambio se multiplicará solo". En el mensaje de bienvenida se anima al nuevo suscriptor a captar más bookcrossers.

Registrarse en Bookcrossing es gratuito. Aunque la página está en inglés, los suscriptores pueden intercambiarse libros en cualquier idioma porque de lo que se trata es de crear comunidades locales. Una vez se ha dado de alta puede introducir tantos títulos como quiera. Mejor si lo hace añadiendo un comentario sobre la obra y el autor, de forma que la página se convierta también en un catálogo de críticas para que los lectores descubran nuevos libros y escritores. Los responsables de Bookcrossing defienden que el sistema no va en contra de la industria editorial y los libreros; dicen que se trata de una forma de fomento de la lectura.

Una vez registrado el libro, se pueden hacer dos cosas: anunciar en la web el día, hora y lugar en que se liberará -se deja visible en un sitio público- o, sencillamente, esperar a que otro usuario solicite a través del correo electrónico el envío del libro. Son, respectivamente, las liberaciones "salvajes" (in the wild) -para las que se requiere introducir entre las páginas del libro un número de identificación que proporciona Bookcrossing y que permite a quien lo recoja saber que es un libro de la comunidad bookcrossing e informar en la web de que lo ha recogido - y las liberaciones "controladas" (controlled), según el argot de Bookcrossing. El usuario puede conocer qué nuevos títulos se han puesto en circulación cerca de su lugar de residencia seleccionando en el menú de la página una localidad.

Las liberaciones "controladas" funcionan, obviamente, con toda fiabilidad; siempre que los usuarios cumplan con el compromiso de mandar por correo postal los libros. Las liberaciones "salvajes" funcionan mejor allí donde hay más usuarios: Estados Unidos (casi 97.000), Canadá (16.000) e Italia (16.500).

Ciberpaís ha liberado en sitios públicos cuatro libros en las últimas semanas; sólo uno, en Zaragoza, fue capturado por un suscriptor avisado, que lo anunció inmediatamente en la web. Los otros tres siguen allí donde los dejamos o se ha perdido su rastro: en el Café Gijón de Madrid; en un cajero automático del barrio de Gràcia de Barcelona, y en el Antiguo Instituto Jovellanos de Gijón.

La estadística -limitada, eso sí- confirma en parte las palabras de Atenea-Niké, una de las bookcrossers más veteranas en España: "En las liberaciones salvajes el porcentaje de capturas es muy variable pero rara vez supera el 25%. Sin embargo, ese 25% merece muchísimo la pena. La emoción de ver que tu libro ha encontrado un nuevo amigo es... muy emocionante".

2003-04-24T14:39:00.000-07:00

El asiento del tren era pues bastante cómodo par dos y Tomagra podía sentir la extrema cercanía de la señora sin el temor de ofenderla con su contacto. Pero, razonó, lo cierto es que, pese a ser una señora, no había demostrado que ni él ni la aspereza de su uniforme la disgustaran, de lo contrario se habría sentado más lejos. Y, al pensarlo sus músculos, que estaban contraídos y achatados, se aflojaron libres y serenos; más aún, sin que él se moviera trataron de expandirse al máximo, y la pierna con sus tendones tensos, separada de la tela misma del pantalón, se estiró, llenó a su vez el paño que la cubría, y el paño rozó la negra seda de la viuda, y a través de ese paño y esa seda, la pierna del soldado se adhería a la de ella con un movimiento blando y fugaz, como un encuentro de tiburones, con un expandirse de ondas en sus venas hacia las venas de ella.
La aventura de un soldado
Italo Calvino.

2003-04-22T13:05:00.000-07:00

A vegades t'aferres tant al record d'un moment, del tacte d'una pell, de l'olor d'un cos, que acabes deformant i perdent les sensacions que t'esforçaves en recuperar.
Moment de nostàlgia del passat immediat...

2003-04-18T02:04:00.000-07:00

Què fer a Barcelona per setmana santa quan tothom ha fugit i tens la casa plena de francesos dormint per terra:

1. Cridar!
2. Anar a la Barceloneta, llegir tranquilament, prendre el solet...
3. Veure les expos de l'Any del Disseny
4. Anar al cine
5. Rebuscar alguna agenda antiga, segur que algú s'ha quedat a Barcelona
6. Evitar haver d'acompanyar als francesos a veure la Sagrada Família i el Parc Güell
7. Fer-te la guiri amb la teva nova càmara i treure fotos de tot i de res
8. Investigar com penjar fotos de gratis a internet (algú sap d'un servidor de fotologs tipo blogger, o sigui senzillet i per la cara?)

2003-04-16T04:03:00.000-07:00

He rebut el missatge de" Enlarge your penis" pero en castellà. Me l'envia un tal "Mejore su vida sexual".
Si han sigut prou llestos com per saber que el castellà m'era més familiar que l'anglès, no podrien captar que no tinc penis que allargar i que no m'interessa el seu anunci per molt que insisteixin?
Quin pal el spam!

2003-04-16T03:12:00.000-07:00

Ostres, he entrat a mipasado.com i resulta que més o menys funciona i hi ha gent apuntada dels que anaven a classe amb mi. Fa una mica de yuyu retrobar-te amb el passat, però també té la seva gràcia.

2003-04-15T00:52:00.000-07:00

Els meus comentaris s'han fugat...
Dels senyors de blogextra no hi ha ni rastre...
Quina solitud!

18:00 Bé, ja tornen a ser aquí. Diu que només havien anat d'excursió a Montserrat: els han ficat tots dins d'un autocar, els han donat dinar, els han fet escoltar una xerrada sobre una enciclopèdia i els han regalat un pernil.

2003-04-14T09:14:00.000-07:00

No puc seure davant de l'ordinador a casa i no començar a donar un cop d'ull a certes pàgines que visito diàriament. Aquest cop d'ull acaba convertint-se en hores i hores de navegació, saltant d'un enllaç a un altre:
amqs - egoexmachina - efímera - delia - evasivas - batidora hormonal - b-nim - diario de genís - stee - consumido - josemiguel - cescology - flop - coppelius blog ...

2003-04-14T02:10:00.000-07:00

Moments d'hedonisme i frivolitat:
Diumenge primaveral i moltes ganes de sol. Tres amigues i jo pugem al nou mini d'una d'elles i ens llancem cap a un poble de la costa a passar el dia en plan dibuix d'en Labanda.
Picnic a la platja, cafè en una terrassa i sucs de fruita natural amb música de chill-out.
Jo voto per repetir-ho periòdicament.

2003-04-11T10:40:00.000-07:00

No estic complint amb els meus propòsits de no comprar més llibres abans d'acabar la llista del que encara tinc pendents de llegir...
No puc evitar entrar a les llibreries i a més a més comprar compulsivament. Mai d'un en un. Massa difícil haver de triar. Ja ho van dir a la darrera Fira de Francfort que tanta novetat editorial atordia al lector!
Afortunadament segueixo enganxada al Bookcrossing i això dóna un descans a les meves estanteries.

Una de les últimes compres compulsives ha resultat d'allò més interessant: he començat a llegir Los amores difíciles, de Italo Calvino, i ara mateix voldria transcriure-us aquí el primer conte del volum perquè m'ha encantat. Vaig a donar una volta per la xarxa a veure si el trobo i us dic on llegir-lo.
Algú ha vist la pel lícula?

2003-04-09T13:29:00.000-07:00

Odio el to de conclusió que tenen les cròniques de la guerra avui.
Pretenen fer-nos creure que la guerra ha acabat?
Em sembla que cada vegada tenim més raons per sentir-nos terriblement cabrejats.

2003-04-08T12:25:00.000-07:00

A Infonomia publiquen des de gener una revista elèctronica sobre blogs: Blogonomía.

2003-04-06T08:26:00.000-07:00

"Según Sapir, mis hábitos lingüísticos me predisponen a ver el mundo exactamente como lo veo, de modo que, para no seguir viendo el mundo como lo veo, lo mejor es huir a otras lenguas, pedir asilo en otros idiomas, olvidarme de mis hábitos lingüísticos, es decir, de mi mundo, porque mi lenguaje es parte de mi constitución espiritual, dice Sapir, que componía canciones y poesías: si cambio de idioma cambio de constitución espiritual."

F.
Justo Navarro.

(potser en anglès el món es veu diferent i resulta totalment coherent aquesta guerra dels anglo-americans, la constitució espiritual de la llengua catalana fa que vegem el món fet una merda aquests dies).

2003-04-06T00:13:00.000-08:00

Des de fa uns mesos ja existeix la versió en català a internet de Le Monde Diplomatique, dirigida per Ignacio Ramonet.
L'editen des d'Andorra i intentaran produir una edició en paper.
Llegiu-la a Món Diplomàtic.

2003-04-02T10:12:00.000-08:00

Sopar amb 40 €.

Cas 1: restaurant Biblioteca. 2 persones. Lloc bonic però extremadament satisfet d'ell mateix. Amb 40 euros només menjareu un plat (entrant) i un postre cadascú, mitja ampolla de vi (enate), i un parell de cafès. L'estómac queda insatisfet, però a més a més són prou estirats per fer mala cara durant tot el sopar desde que saben que només menjareu un plat cadascú. Vaja, que si no aneu amb més calés a la butxaca no sereu ben atesos,i la veritat no crec que valgui la pena.

Cas 2: restaurant Blau. 2 persones. Lloc bonic, sense pretensions i en un barri on ja era hora que s'obrissin propostes interessants. Amb 40 euros menjareu força bé, no passareu gana i us atendran com cal.

2003-04-01T07:49:00.000-08:00

El tema de la informació alternativa sobre la guerra acapara la majoria de blogs aquests dies.
Trobareu certes recomanacions a Tintachina.
A Musealia també han penjat a la web els enllaços amb les principals webs vinculades al moviment contra la guerra.

2003-03-31T11:07:00.000-08:00

A França es nota la primavera.
Viatgem per carreteres envoltades de camps de presseguers de color rosa i després de cirerers de color blanc.
Fa sol i marxar a qualsevol lloc sembla possible.
Només llavors m'adono del temps que fa que no surto de Barcelona. Nomalment la meva ciutat em dóna tot el que vull. Però tant debò pogués viure més sovint dintre d'un anunci de BMW travessant França en primavera i escoltant un murmuri en francès.

2003-03-26T15:48:00.000-08:00

Barcelona impressiona.
És emocionant veure com tota la ciutadania s'ha volcat en una causa comuna.
Sembla mentida que els ~~fills de puta~~ del govern no vulguin escoltar-nos.
Però nosaltres sí que ens sentim i cada vegada més ens reafirmem amb les nostres conviccions.
He passat per plaça Catalunya fa un moment, centenars d'espelmes encara hi cremen. Molta gent és al voltant del símbol de la pau observant amb silenci i emoció.
A la plaça Sant Jaume s'ha muntat una mena de campament improvitzat, hi ha pancartes esteses a terra, i al voltant d'una foguera encara se senten els repics de les cassoles.

2003-03-26T10:28:00.000-08:00

Al CCCB han organitzat una bona manera de dir NO A LA GUERRA:

El personal del CCCB ha posat en marxa la lectura pública de Les Mil i una Nits com a acte simbòlic de rebuig a la Guerra de l'Iraq. La proposta consisteix a llegir el llibre cada dia (feiners i festius) en horari d'exposicions, durant el temps que duri el conflicte.

Hem triat aquest clàssic de la literatura universal inspirats per l'exposició que té lloc en aquesta casa i pel que representa com a metàfora del triomf de l'art i la cultura sobre la barbàrie. La resistència de Xahrazad suggereix un intent formidable: transformar per mitjà de la paraula la ment dels criminals. Convidem tots els visitants del CCCB a participar en aquesta iniciativa. No a la guerra. No a la destrucció i la mort. No en nom nostre.

El punt de lectura és el vestíbul de la Sala 1 del CCCB. Hem organitzat una zona recollida i equipada amb megafonia on tindrà lloc la lectura del llibre. Disposem de cinc versions de Les Mil i Una Nits (català, castellà, anglès, francès i àrab). Podeu triar la versió que preferiu i començar a llegir en el punt on s'hagi aturat el darrer lector. Cada intervenció tindrà una durada aproximada de 15 minuts. No renuncieu a llegir per vergonya. No es tracta de llegir bé, sinó de llegir com a acte de rebuig contra la guerra.

Per venir a llegir podeu presentar-vos al CCCB i atendre el vostre torn de lectura en funció dels lectors que hi trobeu o bé adreçar-vos a les taquilles del CCCB i apuntar-vos a la graella d'horaris indicant el dia i l'hora que fareu la vostra lectura.

Horari d'exposicions (i, per tant, de la lectura):
Dimarts, dijous i divendres d'11 a 14 hores i de 16 a 20 hores
Dimecres i dissabtes d'11 a 20 hores
Diumenges i festius d'11 a 19 hores
Tancat els dilluns no festius

2003-03-26T09:56:00.000-08:00

A la vostra dreta hi ha una sèrie de links a altres pàgines web.
Algunes ja les he comentat abans d'afegir-les, altres senzillament hi són, perquè tal i com diu l'encapçalament m'agraden (o em són útils de tenir a mà).

Entre aquests links trobareu el que us porta a El club de Azotacalles. És un intent per tal que la gent s'animi a escriure "allò que vagi trobant". Potser resulta una mica absurd perquè qui vol pot dir la seva en els comentaris d'aquesta pàgina o crear el seu propi blog, però m'agradaria que poguéssim formar un petit equip de redacció virtual.
Qui s'anima?

2003-03-23T07:41:00.000-08:00

No hay quien lo entienda. Es una de esas cosas que es mejor no pensarlas, porque si no puedes acabar volviéndote loco. Cuando se cae un cuadro. Cuando despiertas una mañana y ya no la amas. Cuando abres el periódico y lees que ha estallado la guerra. Cuando ves un tren y piensas tengo que largarme de aquí. Cuando te miras en el espejo y te das cuenta de que eres viejo.
Novecento
Alessandro Baricco

Per la Gyd que va fer que una de les parades del Virginian fos aquí.

2003-03-23T04:41:00.000-08:00

Això de les estadístiques de les pàgines web resulta altament addictiu. Diguem que és una altra manera de mirar-se el melic, oi?
Bé, doncs resulta que el meu lector més fidel és algú que treballa en mackintosh, en anglès i que no he aconseguit indentificar d'entre els meus coneguts. Tinc una curiositat terrible.

2003-03-19T22:45:00.000-08:00

Extret de la pàgina de indymedia quarts de vuit d'aquest matí:

De la protesta a la resistència permanent
:: 20/3/003 - 4h :: Ha començat la guerra ::
A les set del vespre es convoca als ciutadans contraris a la guerra a les places dels ajuntaments respectius. Convocatòria Barcelona: a les 20.00 a Pl. San Jaume, Pl. de Sants i Pl. Rius i Taulet.
Mobilitzacions a la UAB :: 10:00 Assamblea i aturada de classes; 11:30 Concentració a la plaça civica i anada cap a la A7; 12:00 Tall de l'autopista A7
Dissabte demonstracions a les 19.00 a les gran ciutats, a llocs per determinar
Altres convocatòries:: madrid.indymedia.org

21 de març: Manifestació a Gràcia contra la guerra. 19.30h. jardinets de Gràcia.
'Les dones diuen no a la guerra' 18:00 hores Rambla de Canaletes, Barcelona
Nova convocatòria de l'Espai Alliberat contra la guerra
23 de març: Jornada contra la guerra durant tot el dia a la platja de la Barceloneta
27 al 30 de març: Consulta contra la guerra.

2003-03-19T12:59:00.000-08:00

D'aquí a poques hores començarà oficialment la guerra.
I no hem pogut fer-hi res perquè resulta que els governants que la majoria van escollir han decidit no escoltar ara a la majoria.
No hem pogut evitar una guerra però volem deixar clar el nostre desacord i esperar que aquest gran moviment civil signifiqui alguna cosa en el transcurs de la història. Si ells decideixen tacar de sang els seus noms, nosaltres els milers de ciutadans anònims escriurem els nostres noms en clau de revolta, de desacord, de no restar impassibles davant les atrocitats.
Per això firmem peticions, reenviem missatges, encenem espelmes als nostres balcons, exigim respostes dels defensors dels pobles, mobilitzem als nostres conciutadans, ens manifestem, fem boicot als col laboradors de la guerra i sobretot prenem la nostra pròpia via: la NO-VIOLÈNCIA.

2003-03-16T07:16:00.000-08:00

Repassant els arxius de La Hormiga Remolona hi trobo una lamentació comuna:

"mi entorno más cercano no me lee".

2003-03-16T06:05:00.000-08:00

"Ay, querido, se me había olvidado que ya no estoy enamorada de ti" va dir Peggy Guggenheim a Samuel Beckett.

2003-03-16T03:28:00.000-08:00

Em preparo el bolso per sortir a fer l'esmorzar de diumenge al sol amb una amiga:

1. claus de casa
2. monedero
3. mòbil
4. agenda
5. un llibre pel camí
6. una barra de llavis
7. unes ulleres de sol

Res més? No. Avui tinc el dia reduït.

2003-03-10T06:48:00.000-08:00

Ostres!, m'acabo d'adonar que ja fa més d'un mes que vaig obrir aquest blog (vegeu els arxius). Com passa el temps!
Deu ser bona senyal que escriure aquí encara em sigui una novetat perquè això vol dir que encara és fresc. Quan escric en llibretes no acabo mai d'omplir totes les pàgines, perquè abans d'arribar al final ja he volgut estrenar-ne una de nova, més petita, més prima, més bonica, pautada o blanca o ara millor amb quadrets...
La ventatge és que quan vulgui canviar de llibreta puc provar de retocar el template (però haurà de ser quan sàpiga què signifiquen tots els codis!).

2003-03-10T06:42:00.000-08:00

He (abandonat) alliberat un llibre per primera vegada. És una sensació estranya. Deu ser com emancipar un fill.
Dues hores després encara s'està tot sol allà on l'he deixat. Que no ho veu ningú que necessita que el recullin?

2003-03-09T03:42:00.000-08:00

Sovint quedo bloquejada quan se'm demana l'opinió sobre algun llibre que m'ha agradat molt. No sé com defensar-lo, només sé que hi ha hagut alguna cosa que ha fet que destaqui entre les meves lectures, però no puc posar-hi paraules.
Ahir en el Babelia, Luis Goytisolo parlava del "suprarrelato".
Potser és això el que fa que determinats llibres m'agradin molt i després no sàpiga dir-ne el perquè.

"Cuando evocamos una de esas lecturas que en su momento supuso un hito en nuestra vida aunque en el presente no recordemos con exactitud el argumento, lo que viene a nuestra memoria es lo que yo llamo el suprarrelato. Se trata de una cualidad que se manifiesta en determinadas obras -sólo en unas pocas- y constituye uno de los rasgos más extraños de la creación literaria. El suprarrelato reside en el relato sin que por ello deba ser confundido con la trama o argumentación, ni tampoco con lo que se suele entender por contenido. Se trata más bien del resplandor que emana del relato y que, más que la lectura, ilumina al lector, con la persistencia de la luz de una estrella ya extinguida. Es consustancial a la expresión verbal por lo que, al ser interiorizado, hace de la lectura una experiencia personalizada, distinta para cada lector".

2003-03-08T03:10:00.000-08:00

M'ha tornat a arribar l'e-mail que reclama una signatura per salvar a Amina Lawal de ser lapidada.
És el mateix que circula des de fa molts mesos, i això fa que acabis desconfiant de la seva validesa. Fa més de dos mesos que el rebo, no deu haver canviat en alguna cosa la situació?
Però no. Si entreu a la pàgina d'Amnistia veureu que fins el 25 de març no es farà la vista pel recurs de la sentència que condemna a una dona a ser lapidada per adulteri.
Estem acostumats a que les notícies durin pocs dies, passa l'efecte shock i ens n'oblidem.
Si algú encara no ho ha fet: signeu.

2003-03-06T06:36:00.000-08:00

Per demà divendres hi ha prevista una acció "cívic-informàtica" que consisteix en enviar e-mails contra la guerra al palau de la Moncloa, amb el següent text o similar:

"Sr. Presidente:
Exigimos la no participación de España en ninguna acción bélica contra Irak"

L'adreça on s'ha d'enviar és: jmaznar@presidencia.gob.es

No es pot perdre el dret a pataleta!

2003-03-04T09:20:00.000-08:00

Somnio de 7 a 7:30, i és clar somnio amb presses i pendent de que el despertador em tregui de la ficció i em torni al món real.
La guerra s'ha ficat en els meus somnis. Somnio que la guerra ens empastifa de chapapote la platja per on passegem i una onada gegant se'ns emporta les criatures. Somnio que la guerra accentua la competència sexual entre les dones.
Ho somnio tot tenyit de taronja, com les diapositives velles amb les que ens ensenyaven la història de l'art a la facultat.
Per culpa de la feina he hagut d'anular la cita dels dilluns i m'he d'interpretar els somnis jo sola, potser ja seria hora que aprengués a fer-ho.

2003-02-28T09:22:00.000-08:00

Amb això de començar feina nova i nou semestre a la uoc, tinc totes les idees una mica desordenades aquests dies.
Espero poder seure amb més tranquil·litat i anar fent "posts" amb allò que vaig trobant.

2003-02-24T13:26:00.000-08:00

vaja, sembla que definitivament els senyors de Google han decidit castigar el meu moment de vanitat retirant-me de les seves llistes.
En bon moment vaig tocar les coses sense saber com funcionaven! Però ja ho diuen que qui no s'arrisca no pisca...

Actualització: segueixo fent temptatives. Aquest és el meu nou blogchalk:
Spain, Catalunya, Barcelona, Eixample Esquerre, Catalan, Spanish. :)

2003-02-23T04:02:00.000-08:00

El Google ja em troba!

Potser té alguna cosa a veure amb la compra de Blogger per part de Google, però finalment hi ha alguna altra remota manera d'arribar fins aquí.

2003-02-23T03:33:00.000-08:00

La biblioteca ambulant

Ja fa temps que després de llegir l'article de Quim Gil, em va semblar una bona idea no deixar que els llibres agafessin pols sobre les estanteries. Vaig intentar difondre el missatge entre les meves amistats, val a dir que sense massa èxit (jo sóc la primera a la que costa despendre's d'un llibre, pensant en retrobar les bones sensacions d'aquella lectura en un altre moment).

Ara, m'arriben notícies d'una experiència similar: Llegeix i allibera el llibre. Ja ho saps si trobes un llibre amb el logo groc i un número, llegeix-lo, registra'l a bookcrossing i allibera'l.

2003-02-19T12:08:00.000-08:00

Demà començo nova feina.
Estic nerviosa com el primer dia d'escola. He de preparar-me bé la bossa, posar-hi bolígrafs nous i una llibreta en blanc per anar omplint amb totes les novetats.
M'agradaran els nous companys? els agradaré jo? i els professors?
Aniré a dormir d'hora per aixecar-me amb temps i començar aquest nou curs.

2003-02-18T12:14:00.000-08:00

Se m'ha posat entre cella i cella aprendre una mica com funciona tot això de les pàgines web, perquè encara que hagi arribat fins aquí no entenc ni un borrall de programació. Així doncs, porto tot el dia visitant tutorials de html. Em cauen els ulls, però la veritat és que m'agrada perquè la sensació d'aprendre sola alguna cosa és molt gratificant.

2003-02-18T01:51:00.000-08:00

"Escribir", dice Lobo Antunes, "es como drogarse, se empieza por puro placer, y acabas organizando tu vida como los drogados, en torno a tu vicio. Y ésa es mi vida. Hasta cuando sufro lo vivo como un desdoblamiento: el hombre está sufriendo, y el escritor está pensando en cómo aprovechar este sufrimiento para su trabajo".
(El mal de Montano, Enrique Vila-Matas, Ed. Anagrama, p.195).

2003-02-13T13:40:00.000-08:00

Heu notat que això es va sofisticant? Amb grans esforços vaig aprenent a fer algunes coses i a partir d'ara ja podreu fer els vostres comentaris als posts amb el nou sistema de feedback que he aconseguit instal lar.
Només cliqueu sobre el link de comentaris i ompliu el missatge.
Us espero.

2003-02-13T06:01:00.000-08:00

Una azotacalles amiga m'ha fet arribar una altra paraula bonica:

pique-assiette

i em diu: "són totes aquelles persones que van a les inauguracions i a les festes sense invitació i al final són qui millor s'ho passen".

El Larousse, més mancat de poesia, ho tradueix com gorrón.
Jo li he trobat un sinònim en francès que també sona bé: écornifleur.

Fa temps que no vaig a fer de pique-assiette per aquests móns.

2003-02-13T02:09:00.000-08:00

Ahir vaig estar a la presentació del llibre "Porto alegre. Una esperanza para la democracia", ed. Debate, que organitzava la meva estimada musa del sud.
L'acte estava presentat per l'editor de Debate, Constantino Biértolo i el titular de la Càtedra Unesco sobre pau i Drets Humans de la UAB, Vicenç Fisas (recent dimitit del Fòrum 2004 per discrepàncies sobre l'encaminament del futur esdeveniment).
Fisas va deixar-nos la pell de gallina a tots quan va explicar que aquell mateix matí l'havia trucat un periodista per entrevistar-lo. L'entrevista, li va dir el periodista, s'ha de fer abans del dia X perquè a partir d'aquell dia els periodistes tindran vetada la llibertat individual de proposar entrevistats (!!!!). "Et truco desde casa perquè a la redacció ja tenim els telèfons punxats".
Un símptoma més del caracter pre-bèl lic dels nostres dies i de com la nostra societat s'arrossega enrera com un cranc, començant per violar la llibertat de premsa.

2003-02-12T05:08:00.000-08:00

http://www.cammaert.com/dontdoit.html

2003-02-11T04:54:00.000-08:00

He fet una llista de tots els llibres que s'acumulen per les estanteries i que no he llegit.
La majoria tenen un punt de lectura en les primeres vint pàgines. Han estat comprats compulsivament i començats a llegir durant el trajecte de retorn a casa. Després s'han posat a la cua dels llibres per llegir.
M'he auto-prohibit comprar cap més llibre fins que no acabi amb aquesta llista.
Ara em toca llegir compulsivament per poder seguir comprant complusivament allò que m'atrau a les llibreries.
Per consolar-me he fet una altra llista amb els llibres que vull adquirir quan acabi els que ja tinc.
Evidentment, ara mateix, em resulten més atractius els que no tinc! Passa com amb tot, no?

2003-02-10T05:34:00.000-08:00

Cada vegada estic més convençuda del títol d'aquest blog!

azotacalles. (De azotar y calle).
1. com. coloq. Persona ociosa que anda continuamente callejeando.

Real Academia Española © Todos los derechos reservados

Suposo que el qualificatiu "ociosa" impedeix fer-ne un ofici d'aquesta dèria, oi?

2003-02-10T02:42:00.000-08:00

En una entrevista a l'autora d'una de las bitácoras més llegides, he trobat aquesta frase que crec que defineix bé el que ens porta fins aquí:

"Creo que cuando hemos recibido una enorme cantidad de información nos dan ganas de empezar a producirla.
Me encantaría pensar que en todas las personas hay imágenes, palabras y sonidos que quieren salir por alguna parte, y las bitácoras son un repositorio rápido y público de todo esto."

És molt difícil començar de zero. Em sembla que tinc una mica de pànic a la pàgina en blanc. I la veritat és que ara mateix la meva vida és una enorme pàgina en blanc i hauria de començar a dibuixar-hi alguna cosa.

2003-02-06T10:17:00.000-08:00

2003-02-06T06:02:00.000-08:00

Busqueu com sigui la manera de llegir els llibres de Yasunari Kawabata!
Us recomano especialment Lo bello y lo triste, que ha recuperat l'editorial Emecé dins de la seva fantàstica col lecció Lingua Franca.
Si en teniu oportunitat llegiu també Una grulla en la taza de te.

Jo em traslladaria ara mateix al Japó de les cases de te on s'aprecia la bellesa de les coses senzilles que sembla que nosaltres hem oblidat.

2003-02-04T14:47:00.000-08:00

"divertimento"
Calculeu lo males putes que podeu arribar a ser, amb aquest test.
Jo pàmfila com sempre només tinc un 19%.

2003-02-04T03:11:00.000-08:00

Busco al Larousse:

FLANEUR/EUSE: Azotacalles.

S'ha de reconeixer que el francès té una melositat que el castellà perd, però "azotacalles" és una paraula fantàstica també, no?

2003-02-04T00:59:00.000-08:00

Fa tant de vent que sembla que petaran els vidres i ens traslladarem tots a Oz.
No vull sortir del llit per no fer res en un dia de vent, però la por és pitjor sota el nòrdic.

2003-02-03T04:10:00.000-08:00

Sense saber massa com, el neguit que portava dins durant les últimes setmanes s'ha acabat convertint en la creació d'un blog.
Avui he après aquesta paraula i algunes altres que encara no havia sentit mai i m'han obert les portes a noves possibilitats expressives.
Vaig explorant.